Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història

LA VILA DE VERDÚ

El municipi

El terme municipal de Verdú té una extensió de 35,17 Km2, i limita amb els termes municipals de Tàrrega, Vilagrassa, al nord, Granyena de Segarra, Montornès de Segarra, a l'est Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Sant Martí de Riucorb al sud i Preixana a l'oest. Té una població de 902 habitants.

Verdú s'aixeca a l'esquerra del riu Cercavins. Està situat a una distància de cinc quilòmetres de Tàrrega, capital de l'Urgell, a 22 de quilòmetres de Cervera, capital de la Segarra, 53 de Lleida i 115 de Barcelona. El principal eix de comunicació és la carretera C14 de Salou a Adrall. 

Economia

L'aprofitament agrícola al terme és important, els conreus majoritaris són els cereals, ordi, blat, vinya, ametller i olivera. la vegetació típica del terme és la pròpia del clima mediterrani, amb pluges escasses i temperatures moderades. En definitiva, la superfície de massa forestal és d'unes 300ha., 1.100 de cereal i 1.080 ha dedicades al conreu de la vinya.

A Verdú hi trobem un paisatge rural caracteritzat pels conreus de secà tradicionals, en relleus suaus que només es trenquen per petits turons, com ara els Estinclells.

Un aspecte important que ha canviat el paisatge de Verdú, és el pas del Canal Segarra-Garrigues pel terme de Verdú. Actualment hi ha 270 hectàrees adherides al regadiu pertanyent al sector 6 que permeten regar conreu de secà i vinya.

Els terrissaires van ser importants en l'economia del municipi. L'activitat ha donat un merescut reconeixement a la vila, pels seus càntirs, sobretot a partir del segle XIV en endavant, arribant al màxim apogeu al segle XVIII, quan s'hi compten més de trenta obradors de ceràmica. 

Història

Després de la conquesta de Ramon Berenguer I, cap al 1056 d'aquestes terres, el primer document on s'esmenta el castell i terme de Verdú és el 1081. El primer senyor fou Arnau Company i la seva muller Guilla.

Uns anys més tard trobem el senyor Berenguer d'Anglesola fundador de la Baronia de Bellpuig (1139) que donà el Castell de Verdú com a dot en el matrimoni de la seva filla Berenguera amb Guillem de Cervera, l'any 1164, la vila, el castell, el terme, els homes i les dones. Berenguera que es retirà vídua al Monestir de Vallbona de les Monges, concedí la Carta de Població als habitants que vivien dispersos en masies i petits llogarrets i també al Vilar perquè edifiquessin llurs cases al Pla del castell i també perdonà els drets de lluïsme i eixorquia. Es construïren les muralles, els portals i les torres.

Guillem IV de Cervera, fill de Berenguera empenyorà el Castell a Poblet, i d'aquesta manera s'inicià un vassallatge de més de sis-cents anys. 

A partir del segle XIII, es construí l'església de Santa Maria de Verdú, al damunt de l'antiga dedicada a Sant Nicolau.

Al segle XV la vila de Verdú ja havia sobrepassat el primer cercle de muralles, la població s'anà engrandint, en bona part afavorida per decrets i privilegis que Poblet donava als habitants de Verdú, com ara el dret de Fira, l'any 1378, concedit pel rei Pere III.

El segle XVII es caracteritza per una alta religiositat a Verdú, atès que en aquest període ens trobem amb l'arquebisbe Joan Terés Borrull, virrei de Catalunya 1602-1603 i també amb Pere Claver, que uns segles després (1888) fou nomenat sant. 

La fira de Verdú

La concessió sobirana de celebrar fira era concebuda pels habitants d'una localitat i les seves LA FIRA DE BESTIAR DE VERDÚ.jpgrodalies com un important esdevenidor per les transformacions socials i econòmiques que hi succeïen. Noves oportunitats de desenvolupament comercial i creixement demogràfic amb l'atracció a la vila de nous pobladors. La fira comportava una predisposició activa en la millora de les infraestructures viàries i de transport. Les fires se celebraven en punts comercialment estratègics, en encreuaments de camins, a l'abric de castells i monestirs, com és el cas de Verdú.

El rei Pere III El Cerimoniós, mitjançant l'Abat de Poblet, com a senyor de la vila de Verdú, concedí el privilegi per a celebrar una fira anual a començar el 25 d'abril, dia de Sant Marc i que setmanalment cada dimecres. Verdú es convertí bàsicament en fira ramadera, amb la comercialització d'animals de peu rodó, bovins i bestiar de llana, fins arribar a ser la fira més important del Principat en les traccions de comerç mulatí durant la Baixa Edat Mitjana i al llarg de l'Edat Moderna. 

El domini del Monestir de Poblet sobre Verdú va influir poderosament en la història no només de la fira sinó de la mateixa vila. Poblet va promoure l'èxit de la fira adreçant lletres a tots els habitants dels seus dominis, per tal que hi acudissin a mercadejar. La fira va existir fins als anys seixanta del segle XX. L'interès que suscitava la fira va ser tan gran que inclús se'n va enregistrar una filmació als anys trenta.