Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

HISTÒRIA

EL POBLE DE VERDÚ

large.jpgVerdú es troba al sud-est de la comarca de l'Urgell; hi porta una carretera que arrenca de la comarcal C-14 ( eix Tarragona- Andorra) i arriba fins a Montornès. El poble està envoltat per una xarxa d'antics camins que comuniquen Verdú amb els pobles veïns. L'origen d'aquests camins ve de facilitar l'accés de persones, carruatges i bestiar a l'antiga Fira de Bestiar de Verdú. Les parets de marge que els delimiten servien per canalitzar el pas del bestiar; avui ordenen turonets i petits fondals on es conreen ametllers i oliveres, cereals i vinyes.

El paisatge del seu terme sedueix per la seva simplicitat i per la llum intensa de les terres planes. El terme és un dels més grans de la contrada, té una extensió de trenta-cinc quilòmetres quadrats, la seva major part conreable a excepció d'algunes zones costerudes on creixen alzines, garrics i algun pi.

El municipi comprèn la vila de Verdú com a únic nucli de població. Limita amb Guimerà (SE), Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Maldà (S), Preixana (O), Vilagrassa (NO) i Tàrrega (N).

LA FIRA DE BESTIAR DE VERDÚ

La concessió sobirana de celebrar fira era concebuda pels habitants d'una localitat i les seves LA FIRA DE BESTIAR DE VERDÚ.jpgrodalies com un important esdevenidor per les transformacions socials i econòmiques que hi succeïen.Noves oportunitats de desenvolupament comercial i creixement demogràfic amb l'atracció a la vila de nous pobladors. La fira comportava una predisposició activa en la millora de les infraestructures viàries i de transport. Les fires se celebraven en punts comercialment estratègics, en encreuaments de camins, a l'abric de castells i monestirs, com és el cas de Verdú.

El rei Pere III El Cerimoniós, mitjançant l'Abat de Poblet, com a senyor de la vila de Verdú, concedí el privilegi per a celebrar una fira anual a començar el 25 d'abril, dia de Sant Marc i que setmanalment cada dimecres. Verdú es convertí bàsicament en fira ramdera, amb la comercialització d'animals de peu rodó, bovins i bestiar de llana, fins arribar a ser la fira més important del Principat en les traccions de comerç mulatí durant la Baixa Edat Mitjana i al llarg de l'Edat Moderna. 

El domini del Monestir de Poblet sobre Verdú va influir poderosament en la història no només de la fira sinó de la mateixa vila. Poblet va promoure l'èxit de la fira adreçant lletres a tots els habitants dels seus dominis, per tal que hi acudissin a mercadejar. La fira va existir fins als anys seixanta del segle XX. L'interès que suscitava la fira va ser tan gran que inclús se'n va enregistrar una filmació als anys trenta.

Document Actions