Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

HISTÒRIA

EL POBLE DE VERDÚ

paisatge.JPG

Verdú es troba al sud-est de la comarca de l'Urgell; hi porta una carretera que arrenca de la comarcal C-14 ( eix Tarragona- Andorra) i arriba fins a Montornès. El poble està envoltat per una xarxa d'antics camins que comuniquen Verdú amb els pobles veïns. L'origen d'aquests camins ve de facilitar l'accés de persones, carruatges i bestiar a l'antiga Fira de Bestiar de Verdú. Les parets de marge que els delimiten servien per canalitzar el pas del bestiar; avui ordenen turonets i petits fondals on es conreen ametllers i oliveres, cereals i vinyes.

El paisatge del seu terme sedueix per la seva simplicitat i per la llum intensa de les terres planes. El terme és un dels més grans de la contrada, té una extensió de trenta-cinc quilòmetres quadrats, la seva major part conreable a excepció d'algunes zones costerudes on creixen alzines, garrics i algun pi.

El municipi comprèn la vila de Verdú com a únic nucli de població. Limita amb Guimerà (SE), Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Maldà (S), Preixana (O), Vilagrassa (NO) i Tàrrega (N).

LA FIRA DE BESTIAR DE VERDÚ

La concessió sobirana de celebrar fira era concebuda pels habitants d'una localitat i les seves rodalies com un important esdevenidor per les transformacions socials i econòmiques que hi succeïen.Noves oportunitats de desenvolupament comercial i creixement demogràfic amb l'atracció a la vila de nous pobladors. La fira comportava una predisposició activa en la millora de les infraestructures viàries i de transport. Les fires se celebraven en punts comercialment estratègics, en encreuaments de camins, a l'abric de castells i monestirs, com és el cas de Verdú.

El rei Pere III El Cerimoniós, mitjançant l'Abat de Poblet, com a senyor de la vila de Verdú, concedí el privilegi per a celebrar una fira anual a començar el 25 d'abril, dia de Sant Marc i que setmanalment cada dimecres. Verdú es convertí bàsicament en fira ramdera, amb la comercialització d'animals de peu rodó, bovins i bestiar de llana, fins arribar a ser la fira més important del Principat en les traccions de comerç mulatí durant la Baixa Edat Mitjana i al llarg de l'Edat Moderna. 

El domini del Monestir de Poblet sobre Verdú va influir poderosament en la història no només de la fira sinó de la mateixa vila. Poblet va promoure l'èxit de la fira adreçant lletres a tots els habitants dels seus dominis, per tal que hi acudissin a mercadejar. La fira va existir fins als anys seixanta del segle XX. L'interès que suscitava la fira va ser tan gran que inclús se'n va enregistrar una filmació als anys trenta.                   1948 fira.jpg

PATRIMONI

CASTELL DE VERDÚ

Vista general Castell de Verdú.jpg

El Castell de Verdú és l'edificis més emblemàtics de la vila i va ser al seu voltant on es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble de Verdú. L'any 1055 aquests territoris va ser conquerits per Ramon Berenguer I, i el 1072 van passar a la família d'Arnau Company. Durant dos-cents anys van estar en mans dels Arnau, fins que l'any 1184 Berenguera de Cervera va concedir als habitants de Verdú, la Carta de Població, i així construir el poble a redós del Castell. L'any 1227 el Castell de Verdú va passar a mans de Poblet, després que el seu fill Guillem de Cervera l'empenyorés a per realitzar una croada a Terra Santa. El Monestir de Poblet va ser el propietari del Castell fins l'any 1836 amb la desamortització de Mendizábal. Els monjos van convertir l'antiga fortalesa en residència palau construint una part més monumental que encara avui es conserva: un celler de grans dimensions, a la sala inferior, la sala intermitja destinada a magatzem agrícola i als estables. La Sala Noble, coneguda amb el nom de la sala Abat Copons, construïda al segle XIV.

Amb la desamortització el castell es divideix en diferents parts, i a l'any 1916 es duen a terme actuacions de reforç a la part més important i noble del Castell. Aquesta zona és comprada pel Patronat de Sant Pere Claver, i es converteix en el Centre Cultural, religiós i també Sindicat Agrícola de Verdú. L'any 1919 és Cèsar Martinell qui duu a terme una actuació al Castell, amb la contrucció d'accessos a volta soterrada del molí, instal·lació de nous molins a la nau del soterrani.

L'any 1988 l'Ajuntament de Verdú compra part del Castell i porta a terme diversos treballs i obres de manteniment i rehabilitació a la Torre de l'Homenatge.

A finals de l'any 2004 s'inicien unes obres de restauració molt importants que van permetre la rehabilitació i consolidació estructural a l'edifici. L'octubre de 2014 es va obrir definitivament el Castell que ara és visitable.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VERDÚ

Església Santa Maria.JPG 

L'Església de Verdú està dedicada a Santa Maria, encara que originàriament n'hi havia una altra dedicada a Sant Nicolau de Bari. L'actual església es pot datar cap a finals del segle XIII, per l'austeritat pròpia de l'ordre del Cister. Constava d'una única nau, però el creixement de la població va provocar la progressiva ampliació. El primer retaule que presidia l'altar es va encomanar a Jaume Ferrer, un dels pintors amb més renom a les terres de Lleida en aquella època. Avui en dia aquell retaule es conserva al Museu Episcopal de Vic. 

L'església d'acord amb les necessitats de la població es va anar ampliant, acabant sent una església amb tres naus cobertes, la central amb volta de canó apuntada i les dues laterals amb volta de creueria, donant testimoni de l'època en què van realitzar-la.

D'una època posterior és la talla de la Purissíma, d'estil barroc realitzada per Agustí Pujol entre l'any 1623-1626. A destacar també l'absidiola de la nau dreta del temple dedicada a Sant Flavià. Verdú n'obtingué les relíquies, i durant la Guerra Civil va desaparèixer el retaule. A mà esquerre també hi ha làpida de consagració feta l'any 1586 per l'arquebisbe Joan Terés, fill de la vila.

A destacar també hi ha la imatge del Crist, la imatge més antiga, més preuada i de més veneració a Verdú. Datada a finals del segle XIII- XIV, que Verdú implora en temps de secades i epidèmies. 

Cal esmentar les actuals pintures que decoren l'altar, obra del pintor targarí Jaume Minguell, executades entre 1955-56.

SANTUARI DE SANT PERE CLAVER

Santuari Sant Pere Claver - Verdú (1).jpg  

Pere Claver va néixer a Verdú l'any 1580, va fer els primers estudis a la vila, però aviat marxà cap a barcelona per estudiar lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Va fer el noviciat a Tarragona i Mallorca. Després retornà a Barcelona on va fer estudis teològics i aviat se n'anà a Nova Granada com a missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercicí allí fins a la mort. Va tenir un apostolat dedicat als esclaus negres fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus". Es diu que en va batejar més de tres-cents mil.

Extenuat, morí a Cartagena d'Índies el 8 de setembre de 1654. Va ser canonitzar pel Papa Lleó XIII l'any 1888, més tard el Papa el va declarar patró de les missions entre els negres. Fou proclamat patró de la República de Colòmbia. 

Sant Pere Claver és el sant jesuïta català. Actualment es pot visitar el Santuari dedicat a Sant Pere Claver, lloc on va néixer aquest jesuïta.

ERMITA DE SANT MIQUEL

ermita sant miquel.JPG 

L'ermita de Sant Miquel es troba a l'oest de la vila, a l'encreuament dels camins vells de Bellpuig i Anglesola. La tradició conta que fou bastida com  a exvot de la família dels Cervera, en commemoració per l'ajuda rebuda amb l'aparició de Sant Miquel durant la conquesta de Cervera als sarraïns. la seva construcció data de finals del segle XIV quan la vila estava sota el domini senyorial del Monestir de Poblet documentada pels bàculs esculpits en els capitells d'arrencada dels arcs. A darrers de juliol de 1936 a l'inici de la revolta fou saquejada i cremats els seus altars i tot el que hi havia a l'interior per un escamot de revolucionaris anticlericals. Des d'aleshores l'ermita quedà en el més deplorable abandonament amb el consegüent detriment que els anys i les inclemències del temps hi anaven fent. Durant la dècada dels anys 90 es van dur a terme importants obres de restauració de l'ermita. 

L'edifici és l'estil gòtic d'una sola nau amb tres grans arcades de pedra que sostenen el sostre. La portalada és de grans dovelles i el campanar d'espadanya amb un finestral per a la campana i rematat per una creu que fou abatuda junt amb la campana durant el saqueig de l'església. El retaule original de l'ermita de Sant Miquel pintat sobre fusta fou executat pel pintor conegut amb el nom del Cerverí, que es troba actualment al Museu Episcopal de Vic per voluntat del Bisbe Morgades, des dels darrers del SXIX.

Hi havia quatre altres quatre retaules  pintats sobre tela; de la mare de Déu de Montserrat i sant Jordi a la part esquerra i de Sant Francesc  i Sant Antoni de Pàdua a la dreta. Tenia un benefici amb rendes pròpies i un beneficiat que cuidava del culte i dir-hi una missa diàriament. Anualment s'hi anava des de la Parròquia amb processó a celebrar-hi un ofici cantat en les diades de Sant Miquel, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, amb l'assistència de tots els clergues, els capitans del jovent i gran nombre de fidels.

  

EL JACIMENT IBÈRIC DELS ESTINCLELLS

Es tracta d’un  jaciment ibèric del segle III a.C., propietat de l'Ajuntament de Verdú. Presenta unes condicions excepcionals per ser objecte d'un estudi exhaustiu i una adequació d'aquest per a la visita pública. L'excavació del poblat ibèric dels Estinclells es troba dins d'un projecte de recerca global del territori de l'Urgell i comarques veïnes. Actualment s’han iniciat els treballs a la vil·la romana situada a la falda meridional del jaciment ibèric.

L'evidència arqueològica marca per als Estinclells una sola fase d'ocupació amortitzada a finals del segle III aC. Tot plegat presenta un abandonament força coherent i homogeni ben datable a l'entorn del 200 aC, en relació als esdeveniments històrics relacionats amb la Segona Guerra Púnica. Es documenten nivells d'incendis en quatre de les cases que conformen el poblat, obeint segurament a saquejos puntuals segurament provocats posteriorment (possiblement durant època romana), tot i que la majoria de recintes semblen abandonats intencionalment, això es dedueix per la poca presència d’objectes i pels tapiats intencionals que es troben en algunes de les portes de les cases i de la pròpia porta del poblat.

La fortalesa dels Estinclells està formada bàsicament per un seguit d'elements defensius, fossar i muralla, una bateria de cases de diferents superfícies i una bassa disposades entorn a un carrer empedrat.

Estinclells.JPG

Document Actions