Saturday, 25 De March De 2017
Pl. Major, 1, Verdú - 25340
Phone: 973 34 70 07 Fax: 973 34 70 55

Tourism

1 · 2 ...   »

EL POBLE DE VERDÚ

Foto

Es troba al sud-est de la comarca de lUrgell; hi porta una carretera que arrenca de la comarcal 240 (Montblanc-Artesa de Segre) i arriba fins a Montornés. El poble és envoltat per una xarxa dantics camins que comuniquen Verdú amb els pobles veïns. Lorigen daquests camins ve de facilitar laccés de persones, carruatges i bestiar a lantiga Fira de Verdú. Les parets de marge que els delimiten servien per canalitzar el pas del bestiar; avui ordenen turonets i petits fondals on es conreen ametllers, oliveres, cereals i vinyes. El paisatge del seu terme sedueix per la seva simplicitat i per la llum intensa de les terres planes. El terme és dels mes grans de la contrada, te una extensió de 35 quilòmetres quadrats, la seva major part conreable a excepció dalgunes zones costerudes on creixen alzines, garrics i algun pi. El municipi comprèn la vila de Verdú com a únic nucli de població. Limita amb Guimerà (SE), Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Malda (S), Preixana (O), Vilagrassa (NO) i Tàrrega al (N).

SANT PERE CLAVER

Foto

Pere Claver va néixer a Verdú l'any 1580, encara que aviat va marxar cap a a Barcelona per estudiar lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Anà a estudiar a Girona i Mallorca. Retornà Barcelona on va fer estudis teològics i aviat se'n va anar a Nova Granada com a missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercí allí fins a la mort un apostolat dedicat als esclaus negres fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus". Es diu que en va batejar més de tres-cents mil. Extenuat, morí a Cartagena d'Indies el dia 8 de setembre de 1654. Va ser canonitzat per Lleó XIII l'any 1888, més tard el mateix Papa el va declarar patró de les missions entre els negres. Fou proclamat patró de la República de Colòmbia. Actualment es pot visitar el Santuari dedicat a Sant Pere Claver, lloc on va néixer aquest jesuïta.

Més informació: www.pereclaver.jesuites.net

ERMITA DE SANT MIQUEL

Foto

L'Ermita de Sant Miquel es troba a l'oest de la vila a l'encreuament dels camins vells de Bellpuig i Anglesola. La tradició conta que fou bastida com un exvot de la família dels Cervera, en commemoració a l'ajut que l'aparició de Sant Miquel donà a la conquesta de Cervera als sarraïns. La seva construcció data de finals del segle XIV quan la vila estava sota el domini senyorial del Monestir de Poblet documentada pels bàculs esculpits en els capitells d'arrencada dels arcs. A darrers de juliol de 1936 a l'inici de la revolta fou saquejada i cremats els seus altars i tot el que hi havia a l'interior per un escamot de revolucionaris anticlericals. Des d'aleshores l'ermita quedà en el més deplorable abandonament amb el consegüent detriment que els anys i les inclemències del temps hi anaven fent. Durant la dècada dels anys '90 es van dur a terme importants obres de restauració de l'ermita. L'edifici és d'estil gòtic d'una sola nau amb tres grans arcades de pedra que sostenen el sostre. La portalada és de grans dovelles i el campanar d'espandanya amb un finestral per a la campana i rematat per una creu que fou abatuda junt amb la campana durant el saqueig de l'església. L'altar original de Sant Miquel pintat sobre fusta fou executat pel pintor conegut amb el nom del Cerverí, que es troba actualment al Museu Episcopal de Vic per voluntat del seu bisbe Dr. Josep Morgades, des de darrers del segle XIX. Hi havia altres quatre altars pintats sobre tela; de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi a la part esquerra i de Sant Francesc i Sant Antoni de Pàdua a la dreta. Tenia un benefici amb rendes pròpies i un beneficiat que cuidava del culte i dir-hi una missa diàriament. Anualment s'hi anava des de la Parròquia amb processó a celebrar-hi un ofici cantat en les diades de Sant Miquel, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, amb l'assistència de tots els clergues, els capitans del jovent i gran nombre de fidels.

CERÀMICA

Foto

«Càntir i selló, és senyal de festejador» (Segarra, Urgell). La ceràmica negra de Verdú és una marca de qualitat artesana per la comarca de lUrgell i per la plana de Lleida en general. Així les formes i el color ens porten a èpoques anteriors, almenys fins lèpoca medieval, quan laigua era un element que necessitava dels càntirs, cantiretes, per anar a la font a cercar aigua i sillons de síndria, de moda, del segle XVI... i daltres per al parament de la taula. Això era especialment important abans de laparició de laigua corrent i de les neveres. A cada entrada de les cases de pagès hi havia un estri de ceràmica negra ple daigua fresca, on el caminant podia refrescar la gola després duna jornada de treball al tros o de camí. La forma més clàssica era beure a galet, beure fent caure a la boca el raig de líquid que surt pel broc prim d'un atuell, era agafant el càntir o silló per la nansa i deixar que gargamella somplís daigua amb el soroll característic de laigua entrant a la boca. Per tal de fer laigua més bona hi havia fórmules com afegir-hi una mica danís a les parets de la ceràmica i posar unes fulles de menta a la part del broc gros per tal que no hi entressin insectes. Així venir a la vila de Verdú per visitar els tallers i obradors de ceràmica paga la pena. Tant per admirar els seus obradors artesans especialitzats en la ceràmica tradicional, com per conèixer les noves creacions dels artistes que continuen investigant en altres tècniques ceràmiques del segle XXI. Una vila plena dart ceràmic.

1 · 2 ...   »
Search

City
All administrations

Highlights

Sitemap