Dimecres, 28 De Juny De 2017
Pl. Major, 1, Verdú - 25340
Telèfon: 973 34 70 07 Fax: 973 34 70 55

Turisme

«   ... 1 · 2

EL CASTELL DE VERDÚ

Foto

El Castell de Verdú és un dels edificis més emblemàtics de la vila i va ser al seu voltant on es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble de Verdú. L'any 1055 aquests territoris van ser conquerits per Ramon Berenguer I, i el 1072 van passar a la família d'Arnau Company. Durant dos-cents anys van estar en mans dels Arnau.Fins que l'any 1184 Berenguera de Cervera va concedir als habitants de Verdú el privilegi de construir el poble al voltant del castell, que fins llavors havia estat situat al voltant del riu Cercavins, afluent del riu Ondara. L'any 1227 el castell va passar a mans de Poblet. Després que Guillem III de Cervera l'empenyorés a Poblet per una croada a Terra Santa i el perdés. La Baronia de Poblet en va ser la propietària fins a l'any 1835 amb la desamortització de Mendizábal. Va convertir l'antiga fortalesa en residència palau construint-hi la part més monumental que encara el forma actualment. - Una bodega de grans proporcions, Sala Inferior - La Sala Intermitja, destinada a magatzem i on hi havia els estables. - La Sala Notable, coneguda amb el nom de la sala de l'Abat Copons, feta al segle XIV. Amb la desmortització, el castell es divideix amb diferents parts. A l'any 1916 es duen a terme actuacions de reforç a la part més important i noble del castell, a la sala gòtica. Aquesta zona es comprada pel Patronat de St. Pere Claver, i es converteix en Centre Cultural, Religiós i també Sindicat Agrícola de Verdú. L'any 1919 és Cèsar Martinell qui duu a terme una actuació al castell, amb la construcció d'accessos a volta soterrada del molí, instal·lació nous molins en la nau del soterrani. L'any 1988 l'Ajuntament de Verdú compra part del castell i duu a terme diversos treballs i obres de manteniment i rehabilitació a la Torre de l'Homenatge.

 Actualment s'ha acabat la 2a. Fase d'obres consistents en la reforma estructural del Castell, des dels fonaments fins les teulades i ja s'ha invertit des del 2005 fins ara aproximadament un milió d'euros.
 

Recuperació del castell
El Govern català, mitjançant el programa de l1% cultural, ha impulsat diverses fases dobres de rehabilitació i reforçament de lestructura del castell que han culminat ara i han permès tornar a obrir al públic un conjunt patrimonial de gran importància turística i històrica per a la plana de Lleida.
El castell de Verdú és una fortalesa del segle XI que va constituir lorigen de la vila. Després de la funció defensiva durant el primers temps de la conquesta, va esdevenir la residència dels abats del monestir de Poblet que sallotjaven al municipi. La fortalesa, que conserva elements romànics, gòtics i renaixentistes, es va anar degradant amb el temps i lAjuntament de Verdú la va adquirir el 1988. El Govern, a través de lIncasòl, va iniciar les obres de restauració anys després.
 
Les obres de consolidació
Els treballs, executats per lIncasòl amb un cost total de més d1 MEUR, han permès frenar la degradació de ledifici i consolidar lestructura de la fortalesa, de la Torre Vella i de les diferents façanes de limmoble. La segona fase de les obres, que es va iniciar lany 2006 i ha finalitzat aquest mes, ha permès que una part del castell es reobrís al públic el passat dia 5 de juny.Aquesta segona etapa ha suposat una inversió de 939.142 euros i ha permès, entre daltres, finalitzar la consolidació estructural del cos principal de les naus gòtiques, de la sala Abat Copons i de les naus de lantiga capella de la banda nord-est. Igualment, shan enderrocat les parts més precàries de ledifici, sha desmuntat i tornat a muntar la façana de la galeria neoclàssica, shan substituït forjats interiors, sha refet la coberta i shan construït dos arcs interiors de la sala gòtica amb pedra natural.
Finalment, les obres han servit per a consolidar els elements estructurals i refer la coberta de la Torre Vella, reparar la façana est de la Sala Gòtica i recuperar les finestres gòtiques de la sala Abat Copons.
Daquesta manera, sha donat un impuls definitiu a una primera fase de treballs de recuperació del conjunt militar, que va tenir un pressupost de 126.354 euros i durant la qual es va reforçar una part dels fonaments de ledifici, consolidant així lestructura dels arcs gòtics de les sales principals i apuntalant la galeria renaixentista.

Amb motiu de la Festa de la Verema i el Vi de Verdú, octubre 2013 s'ha tornat a reobrir el Castell de Verdú. Es poden visitar les principals sales del Castell, cal destacar la seva agossarada arquitectura amb tres sales sobreposades, que donen gran amplitud. En destaca especialment la sala gòtica. El Castell de Verdú fou Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1985.
 
Les visites guiades permeten veure el pati d'armes, la Sala del Molí (s. XIII)  i Sala de l'Abat Copons (segle XIV) , també  veure l'evolució de fortificació medieval a palau residencial pels monjos de Poblet. El recorregut inclou a més la visita a  l'església parroquial de Santa Maria i el Santuari de Sant Pere Claver. 
 
Es pot reservar visita a través de l'Oficina de Turisme de Verdú. Telèfon 973 34 72 16 o bé a turisme@verdu.cat
 

ESGLÉSIA PARROQUIAL SANTA MARIA

Foto

L'església està dedicada a Santa Maria, encara que originàriament n'hi havia una dedicada a Sant Nicolau de Bari. Actual església es pot datar cap a finals del segle XIII, per l'austeritat pròpia de l'orde del Císter. Constava d'una única nau, però el creixement de la població va provocar la progressiva ampliació. La imatge que presidia l'altar d'aquesta època no s'ha conservat, únicament la imatge realitzada en pedra del segle XV, realitzada per Andreu Pi. Aquest imaginaire també dugué a terme les portes de la sagristia. L'obra del retaule la realitzà el pintor Jaume Ferrer , un dels pintors amb més renom a les terres de Lleida en aquesta època. Avui en dia el retaule el podem veure al Museu Episcopal de Vic. L'església d'acord amb les necessitats de la població es va anar ampliant, acabant sent una església amb tres naus, cobertes la central, amb una volta de canó lleugerament apuntada i les dues laterals amb volta de creueria, donant testimoni de l'època en què van realitzar-se. D'una època posterior és la talla de la Puríssima, d'estil barroc, realitzada per Agustí Pujol l'any 1623, que ja n'havia realitzat d'altres, sobretot a Barcelona. A destacar també l'absidiola de la nau dreta del temple dedicada a Sant Flavià. L'any 1606 es descobreixen a Roma despulles de màrtirs. Verdú també va demanar-ne i n'obtingueren les de Sant Flavià. La Guerra Civil va fer que el retaule desparegués. A mà esquerra hi ha la làpida de consagració de l'església, feta l'any 1586 per l'arquebisbe de Tarragona Joan Terés, fill de la vila. Terés l'any 1602 va exercir de lloctinent general a Madrid. A destacar també la imatge del St. Crist, la imatge més preuada i de més veneració a Verdú. Datada entre finals del segle XIII i principis del segle XIV, que la població de Verdú implora en temps de secades i epidèmies. Cal que també fem esment a les actuals pintures que decoren l'altar, obra del pintor targarí Jaume minguell, fetes els anys 1955-1956. L'última obra d'embelliment que s'ha dut a terme a l'església ha estat la col·locació dels vitralls, l'estiu del 2004, dedicats a Sant Flavià, Sant Pere Claver i Sant Hipòlit. La rosassa pretén ser un homenatge a la població de Verdú. La modernitat dels vitralls contrasta amb l'arquitectura de finals del romànic a cavall del gòtic, que es pot veure a l'església de Sta. Maria de Verdú.

Podeu trobar més informació a: http://www.verdudigital.net/parroquiadeverdu/

MUSEU D'ARQUEOLOGIA DE VERDÚ. COL·LECCIÓ RAMON BOLEDA

Foto

Durant la VII Càntir Festa es va obrir al púbic el Museu d'Arqueologia de Verdú. aquest nou equipament cultural, ubicat a l'antic Hospital de Verdú, aplega a la mateixa sala el dipòsit de tota la col·lecció arqueològica R. Boleda i també la primera exposició dels treballs arqueològics del poblat ibèric dels Estinclells de Verdú. La col·lecció R. Boleda es va anar formant durant les dues primeres dècades de la postguerra i part de la dècada dels anys seixanta, quan es realitzà una important tasca de localització de nous assentaments a Verdú i altres zones de l'Urgell. Els materials de la Col·lecció provenen majoritàriament del terme de Verdú encara que també n'hi ha de diferents indrets de l'Urgell, el Pla d'Urgell i la Segarra. Entre els materials arqueològics més antics destaquen els matreials ibèrics. Destaquem la terracota d'origen púnic o grec del Molí de l'Espígol, i els nombrosos materials ceràmics ibèrics, càlats pintats, tenalles, plats, vasets, gerres de nanses, pesos de teler. El material ibèric prové de jaciments com el Tossal Rodó i els Estinclells. Finalment d'època iberomana i romana, podem destacar la típica ceràmica romana sigil·lata, fragments d'estucs pintats, una flauta d'os, un fragment d'un rellotge de sol, vidre romà com el Molàs, Tossal Rodó, Guissona, Els Estinclells, ... Pel que fa al poblat íber dels Estinclells de Verdú cal destacar l'ambiciós audiovisual sobre el jaciment, atès que els materials encara estan en fase d'estudi.

MAYORAL. ESPAI D'ART

Foto

Mayoral. Espai d'art ens presental'exposició  Miró a taula. 

Inaugurat d'agost de 2015, Miró a taula és una experiència única, la fusió més innovadora d'art i cuina.

Joan Miró és l'eix vertebrador d'una proposta gastronòmica on la Taula - els plats- són els grans protagonistes. Plats per ser degustats durant la visita, sala a sala, en un març incomparable de 2.000 m2 al bell mig de Verdú.

Una trentena d'obres gràfiques de Miró dialoguen amb l'obra d'artistes de màxim prestigi internacional: PIcasso, Dalí, Calder, Tàpies, Chillida, Plensa i Barceló.

Veniu a tastar Miró a taula, gairebé dues hores d'una vivència irrepetible en tots els sentits.

Miró a taula es durà  a terme cada diumenge a les 13 h i per a grups, prèvia concertació, de dimarts a dissabte.

Més informació: www.miroataula.cat, info@miroataula.cat, tel. 973 34 70 49

«   ... 1 · 2
Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web