Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Llocs d'interès

MAPA DELS PRINCIPALS PUNTS D'INTERÈS

Mapa on trobareu els principals llocs d'interès per visitar a Verdú: Plaça Major, el Castell amb la seva torre, el Museu d'Arqueologia, l'Església Parroquial de Santa Maria, el Santuari de Sant Pere Claver, l'ermita de Sant Miquel, el Jaciment iber dels Estinclells i el paratge de la Font de Santa Magdalena.

SANTUARI DE SANT PERE CLAVER

Santuari+Sant+Pere+Claver+-+Verdú+(1).jpgPere Claver va néixer a Verdú l'any 1580, va fer els primers estudis a la vila, però aviat marxà cap a Barcelona per estudiar lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Va fer el noviciat a Tarragona i Mallorca. Després retornà a Barcelona on va fer estudis teològics i aviat se n'anà a Nova Granada com a missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercicí allí fins a la mort. Va tenir un apostolat dedicat als esclaus negres fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus". Es diu que en va batejar més de tres-cents mil.

Extenuat, morí a Cartagena d'Índies el 8 de setembre de 1654. Va ser canonitzar pel Papa Lleó XIII l'any 1888, més tard el Papa el va declarar patró de les missions entre els negres. Fou proclamat patró de la República de Colòmbia. 

Sant Pere Claver és el sant jesuïta català. Actualment es pot visitar el Santuari dedicat a Sant Pere Claver, lloc on va néixer aquest jesuïta.

Més informació: https://jesuites.cat/ca/santuariverdu

ERMITA DE SANT MIQUEL

L'ermita de Sant Miquel es troba a l'oest de la vila, a l'encreuament dels camins vells de Bellpuig i ermita+sant+miquel.JPGAnglesola. La tradició conta que fou bastida com  a exvot de la família dels Cervera, en commemoració per l'ajuda rebuda amb l'aparició de Sant Miquel durant la conquesta de Cervera als sarraïns. la seva construcció data de finals del segle XIV quan la vila estava sota el domini senyorial del Monestir de Poblet documentada pels bàculs esculpits en els capitells d'arrencada dels arcs. A darrers de juliol de 1936 a l'inici de la revolta fou saquejada i cremats els seus altars i tot el que hi havia a l'interior per un escamot de revolucionaris anticlericals. Des d'aleshores l'ermita quedà en el més deplorable abandonament amb el consegüent detriment que els anys i les inclemències del temps hi anaven fent. Durant la dècada dels anys 90 es van dur a terme importants obres de restauració de l'ermita. 

L'edifici és l'estil gòtic d'una sola nau amb tres grans arcades de pedra que sostenen el sostre. La portalada és de grans dovelles i el campanar d'espadanya amb un finestral per a la campana i rematat per una creu que fou abatuda junt amb la campana durant el saqueig de l'església. El retaule original de l'ermita de Sant Miquel pintat sobre fusta fou executat pel pintor conegut amb el nom de El Mestre de Cervera, que es troba actualment al Museu Episcopal de Vic per voluntat del Bisbe Morgades, des dels darrers del SXIX. L'autoria d'aquest retaule ha pogut ser identificada gràcies a la recerca Mn. Xavier Pont, que va trobar a l'Arxiu Parroquial de Verdú el contracte on on diu que l'autor del retaule de Verdú és Joan de Rua.

Hi havia quatre altres quatre retaules  pintats sobre tela; de la mare de Déu de Montserrat i sant Jordi a la part esquerra i de Sant Francesc  i Sant Antoni de Pàdua a la dreta. Tenia un benefici amb rendes pròpies i un beneficiat que cuidava del culte i dir-hi una missa diàriament. Anualment s'hi anava des de la Parròquia amb processó a celebrar-hi un ofici cantat en les diades de Sant Miquel, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, amb l'assistència de tots els clergues, els capitans del jovent i gran nombre de fidels.

  

CASTELL DE VERDÚ

El Castell de Verdú és l'edifici més emblemàtics de la vila i va ser al seu voltant on es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble de Verdú. L'any 1055 aquests territoris va ser conquerits per Ramon Berenguer I, i el 1072 van passar a la família d'Arnau Company. Durant dos-cents anys van estar en mans dels Arnau, fins que l'any 1184 Berenguera de Cervera va concedir als habitants de Verdú, la Carta de Població, i així construir el poble a redós del Castell. L'any 1227 el Castell de Verdú va passar a mans de Poblet, després que el seu fill Guillem de Cervera l'empenyorés a per realitzar una croada a Terra Santa. El Monestir de Poblet va ser el propietari del Castell fins l'any 1836 amb la desamortització de Mendizábal. Els monjos van convertir l'antiga fortalesa en residència palau construint una part més monumental que encara avui es conserva: un celler de grans dimensions, a la sala inferior, la sala del mig destinada a magatzem agrícola i als estables. La Sala Noble, coneguda amb el nom de la sala Abat Copons, construïda al segle XIV.

Amb la desamortització el castell es divideix en diferents parts, i a l'any 1916 es duen a terme actuacions de reforç a la part més important i noble del Castell. Aquesta zona és comprada pel Patronat de Sant Pere Claver, i es converteix en el Centre Cultural, religiós i també Sindicat Agrícola de Verdú. L'any 1919 és Cèsar Martinell qui duu a terme una actuació al Castell, amb la construcció d'accessos a volta soterrada del molí, instal·lació de nous molins a la nau del soterrani.

L'any 1988 l'Ajuntament de Verdú compra part del Castell i porta a terme diversos treballs i obres de manteniment i rehabilitació a la Torre de l'Homenatge.

A finals de l'any 2004 s'inicien unes obres de restauració molt importants que van permetre la rehabilitació i consolidació estructural a l'edifici. L'octubre de 2014 es va obrir definitivament el Castell que ara és visitable.

Castell de Verdú.jpeg

EL JACIMENT IBÈRIC DELS ESTINCLELLS

Es tracta d’un  jaciment ibèric del segle III a.C., propietat de l'Ajuntament de Verdú. Presenta unesEstinclells.JPG condicions excepcionals per ser objecte d'un estudi exhaustiu i una adequació d'aquest per a la visita pública. L'excavació del poblat ibèric dels Estinclells es troba dins d'un projecte de recerca global del territori de l'Urgell i comarques veïnes. Actualment s’han iniciat els treballs a la vil·la romana situada a la falda meridional del jaciment ibèric.

L'evidència arqueològica marca per als Estinclells una sola fase d'ocupació amortitzada a finals del segle III aC. Tot plegat presenta un abandonament força coherent i homogeni ben datable a l'entorn del 200 aC, en relació als esdeveniments històrics relacionats amb la Segona Guerra Púnica. Es documenten nivells d'incendis en quatre de les cases que conformen el poblat, obeint segurament a saquejos puntuals segurament provocats posteriorment (possiblement durant època romana), tot i que la majoria de recintes semblen abandonats intencionalment, això es dedueix per la poca presència d’objectes i pels tapiats intencionals que es troben en algunes de les portes de les cases i de la pròpia porta del poblat.

La fortalesa dels Estinclells està formada bàsicament per un seguit d'elements defensius, fossar i muralla, una bateria de cases de diferents superfícies i una bassa disposades entorn a un carrer empedrat.

Més informació: Oficina de Turisme de Verdú,  tel. 973 347 216

Tour virtual al jaciment iber dels Estinclells de Verdú 

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VERDÚ

Església+Santa+Maria.JPGL'Església de Verdú està dedicada a Santa Maria, encara que originàriament n'hi havia una altra dedicada a Sant Nicolau de Bari. L'actual església es pot datar cap a finals del segle XIII, per l'austeritat pròpia de l'ordre del Cister. Constava d'una única nau, però el creixement de la població va provocar la progressiva ampliació. El primer retaule que presidia l'altar es va encomanar a Jaume Ferrer, un dels pintors amb més renom a les terres de Lleida en aquella època. Avui en dia aquell retaule es conserva al Museu Episcopal de Vic. 

L'església d'acord amb les necessitats de la població es va anar ampliant, acabant sent una església amb tres naus cobertes, la central amb volta de canó apuntada i les dues laterals amb volta de creueria, donant testimoni de l'època en què van realitzar-la.

D'una època posterior és la talla de la Purissíma, d'estil barroc realitzada per Agustí Pujol entre l'any 1623-1626. A destacar també l'absidiola de la nau dreta del temple dedicada a Sant Flavià. Verdú n'obtingué les relíquies, i durant la Guerra Civil va desaparèixer el retaule. A mà esquerre també hi ha làpida de consagració feta l'any 1586 per l'arquebisbe Joan Terés, fill de la vila.

A destacar també hi ha la imatge del Crist, la imatge més antiga, més preuada i de més veneració a Verdú. Datada a finals del segle XIII- XIV, que Verdú implora en temps de secades i epidèmies. 

Cal esmentar les actuals pintures que decoren l'altar, obra del pintor targarí Jaume Minguell, executades entre 1955-56.

AJUNTAMENT

L’edifici pertany al segle XVIII i és d’estil barroc classicista. Es creu però, que l’any 1549 la casa ja Ajuntament,_plaça_Major.jpgcomplia les funcions municipals. És un edifici noble de pedra vista amb llindes i cantoneres de pedra tallada. La seva porta d’accés és definida per un arc i coronada per l’escut de la vila. Al soterrani hi ha havia una presó, actualment s’hi fan exposicions de pintura i ceràmica d’artistes locals.

TORRE DEL CASTELL DE VERDÚ

L'element més destacat de la fortificació és la torre del Castell, amb 25 metres d'alçada que es converteix en un magnífic mirador de l'Urgell i tota la Vall del Corb.

Al seu interior s'hi conserven uns esgrafiats a la pedra que donen testimoni que hi hagut vida, probablement en diferents èpoques històriques.  

torre castell .jpg

MUSEU D'ARQUEOLOGIA. COL·LECCIÓ RAMON BOLEDA

La primera llavor del Museu d'Arqueologia de Verdú es posà l'any 1935, quan Ramon Boleda juntament amb el seu oncle van exposar en una sala del Santuari de Sant Pere Claver, les peces trobades. La Guerra Civil va malmetre tot aquell llegat. 

Passada la Guerra Civil, Ramon Boleda va iniciar una tasca arqueològica molt fecunda, essent nomenat Delegat d'Excavacions arqueològiques el 10 de desembre de 1957. L'any 1976 va publicar la Carta Arqueològica de les conques dels rius Corb, Sió i Ondara. L'any 1980 es va crear un nou espai expositiu per mostrar el material arqueològic a la seu de "la Caixa", però va esdevenir un projecte temporal, que no va perdurar.

El dia 2 de maig de 2004 i amb motiu de la celebració de la Festa del Silló i Fira de Ceràmica s'obre el Museu d'arqueologia. Col·lecció R. Boleda ubicat a l'Antic Hospital, amb la voluntat que esdevingués una exposició permanent.

Finalment el 25 de gener de 2020, s'inaugurà la nova ubicació del Museu Arqueològic. Col·lecció Ramon Boleda a la Sala Sant Bernat del Castell de Verdú. Boleda, fou un gran apassionat de l'arqueologia i de la història del seu poble. 

L'exposició mostra les peces arqueològiques més destacables que Boleda va anar trobant durant anys en els diversos jaciments del terme, d'altres municipis de l'Urgell i comarques veïnes. Boleda fou un home vinculat al territori. Entre tots els jaciments catalogats per Boleda en destaquen tres; el Molí de l'Espígol, el Pla de les Tenalles i Els Estinclells, de Verdú.

Al Museu Arqueològic Ramon Boleda s'hi poden veure peces del paleolític, Neolític, Edat de Bronze, Edat de Ferro, època ibera i romana, tot establint diferents blocs que mostren la varietat d'èpoques, jaciments i localitzacions.

Per visitar la col·lecció s'ha de reservar a l'Oficina de Turisme de Verdú, al telèfon 973 34 72 16 o bé a turisme@verdu.cat 

Museu arqueologia. Col·lecció R. Boleda.jpg

PLAÇA MAJOR

Plaça Major de Verdú.JPGEstà voltada de grans cases edificades entre els segles XVII i XVIII, per exemple cal Gabarró o cal Salat. Donant el tomb a la plaça hi ha uns porxos amb bigues de fusta. Al centre de la plaça hi ha una font que fou construïda  per celebrar la portada d’aigües a Verdú l’any 1899.

CASA DE SANT PERE CLAVER

El fill més destacat de Verdú és Sant Pere Claver. Va néixer el 1580 a Verdú i morí el 1654 a Cartagena d’Índies. Jesuïta i missioner exercí el seu apostolat al port de Cartagena d’Índies, centre de comerç d’esclaus negres. Fou canonitzat a Lleó el 1888. És patró de Colòmbia, de les missions africanes i d’un gran nombre d’institucions religioses i socials. A Verdú es conserva la partida de baptisme, la pica on fou batejat i part de la casa on va néixer.

Hi ha un Santuari dedicat a ell, i també la casa on va néixer que actualment és un Refugi per als pelegrins que realitzen el Camí Ignasià. 

DSCN6073-2.jpg

FONT DE SANTA MAGDALENA

Espai a l’aire lliure on s’hi celebren aplecs i festes. Hi ha bancs per seure, una font i un lloc per fer-hi carn a la brasa.

fontsantamagdalena.jpg