El Camí Ignasià recrea el viatge que realitzà Ignasi de Loiola des del País Basc fins a Manresa l'any 1522. L'any 2022 es va celebrar el cinc-cents aniversari de la peregrinació. .
TURISME
Ruta pel patrimoni
Visites guiades al nucli antic de Verdú per conèixer el principal patrimoni de la vila.
La visita guiada us permetrà visitar el Castell, l'Església parroquial de Santa Maria i el Santuari de Sant Pere Claver.
Estem a la vostra disposició de dimarts a diumenge de 9 a 14h al telèfon 973 34 72 16 o per correu electrònic a turisme@verdu.cat
La visita té una durada d'una hora aproximadament i un cost de 6 € per persona.
Imprescindible reservar la vostra visita. Podeu fer-ho aquí
Llocs d'interès
MAPA DELS PRINCIPALS PUNTS D'INTERÈS
Mapa on trobareu els principals llocs d'interès per visitar a Verdú: Plaça Major, el Castell amb la seva torre, el Museu d'Arqueologia, l'Església Parroquial de Santa Maria, el Santuari de Sant Pere Claver, l'ermita de Sant Miquel, el Jaciment iber dels Estinclells i el paratge de la Font de Santa Magdalena.
SANTUARI DE SANT PERE CLAVER
Pere Claver va néixer a Verdú l'any 1580, va fer els primers estudis a la vila, però aviat marxà cap a Barcelona per estudiar lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Va fer el noviciat a Tarragona i Mallorca. Després retornà a Barcelona on va fer estudis teològics i aviat se n'anà a Nova Granada com a missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercicí allí fins a la mort. Va tenir un apostolat dedicat als esclaus negres fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus". Es diu que en va batejar més de tres-cents mil.
Extenuat, morí a Cartagena d'Índies el 8 de setembre de 1654. Va ser canonitzar pel Papa Lleó XIII l'any 1888, més tard el Papa el va declarar patró de les missions entre els negres. Fou proclamat patró de la República de Colòmbia.
Sant Pere Claver és el sant jesuïta català. Actualment es pot visitar el Santuari dedicat a Sant Pere Claver, lloc on va néixer aquest jesuïta.
Més informació: https://jesuites.cat/ca/santuariverduERMITA DE SANT MIQUEL
L'ermita de Sant Miquel es troba a l'oest de la vila, a l'encreuament dels camins vells de Bellpuig i 
Anglesola. La tradició conta que fou bastida com a exvot de la família dels Cervera, en commemoració per l'ajuda rebuda amb l'aparició de Sant Miquel durant la conquesta de Cervera als sarraïns. la seva construcció data de finals del segle XIV quan la vila estava sota el domini senyorial del Monestir de Poblet documentada pels bàculs esculpits en els capitells d'arrencada dels arcs. A darrers de juliol de 1936 a l'inici de la revolta fou saquejada i cremats els seus altars i tot el que hi havia a l'interior per un escamot de revolucionaris anticlericals. Des d'aleshores l'ermita quedà en el més deplorable abandonament amb el consegüent detriment que els anys i les inclemències del temps hi anaven fent. Durant la dècada dels anys 90 es van dur a terme importants obres de restauració de l'ermita.
L'edifici és l'estil gòtic d'una sola nau amb tres grans arcades de pedra que sostenen el sostre. La portalada és de grans dovelles i el campanar d'espadanya amb un finestral per a la campana i rematat per una creu que fou abatuda junt amb la campana durant el saqueig de l'església. El retaule original de l'ermita de Sant Miquel pintat sobre fusta fou executat pel pintor conegut amb el nom de El Mestre de Cervera, que es troba actualment al Museu Episcopal de Vic per voluntat del Bisbe Morgades, des dels darrers del SXIX. L'autoria d'aquest retaule ha pogut ser identificada gràcies a la recerca Mn. Xavier Pont, que va trobar a l'Arxiu Parroquial de Verdú el contracte on on diu que l'autor del retaule de Verdú és Joan de Rua.
Hi havia quatre altres quatre retaules pintats sobre tela; de la mare de Déu de Montserrat i sant Jordi a la part esquerra i de Sant Francesc i Sant Antoni de Pàdua a la dreta. Tenia un benefici amb rendes pròpies i un beneficiat que cuidava del culte i dir-hi una missa diàriament. Anualment s'hi anava des de la Parròquia amb processó a celebrar-hi un ofici cantat en les diades de Sant Miquel, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, amb l'assistència de tots els clergues, els capitans del jovent i gran nombre de fidels.
CASTELL DE VERDÚ
El Castell de Verdú és l'edifici més emblemàtics de la vila i va ser al seu voltant on es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble de Verdú. L'any 1055 aquests territoris va ser conquerits per Ramon Berenguer I, i el 1072 van passar a la família d'Arnau Company. Durant dos-cents anys van estar en mans dels Arnau, fins que l'any 1184 Berenguera de Cervera va concedir als habitants de Verdú, la Carta de Població, i així construir el poble a redós del Castell. L'any 1227 el Castell de Verdú va passar a mans de Poblet, després que el seu fill Guillem de Cervera l'empenyorés a per realitzar una croada a Terra Santa. El Monestir de Poblet va ser el propietari del Castell fins l'any 1836 amb la desamortització de Mendizábal. Els monjos van convertir l'antiga fortalesa en residència palau construint una part més monumental que encara avui es conserva: un celler de grans dimensions, a la sala inferior, la sala del mig destinada a magatzem agrícola i als estables. La Sala Noble, coneguda amb el nom de la sala Abat Copons, construïda al segle XIV.
Amb la desamortització el castell es divideix en diferents parts, i a l'any 1916 es duen a terme actuacions de reforç a la part més important i noble del Castell. Aquesta zona és comprada pel Patronat de Sant Pere Claver, i es converteix en el Centre Cultural, religiós i també Sindicat Agrícola de Verdú. L'any 1919 és Cèsar Martinell qui duu a terme una actuació al Castell, amb la construcció d'accessos a volta soterrada del molí, instal·lació de nous molins a la nau del soterrani.
L'any 1988 l'Ajuntament de Verdú compra part del Castell i porta a terme diversos treballs i obres de manteniment i rehabilitació a la Torre de l'Homenatge.
A finals de l'any 2004 s'inicien unes obres de restauració molt importants que van permetre la rehabilitació i consolidació estructural a l'edifici. L'octubre de 2014 es va obrir definitivament el Castell que ara és visitable.
EL JACIMENT IBÈRIC DELS ESTINCLELLS
Es tracta d’un jaciment ibèric del segle III a.C., propietat de l'Ajuntament de Verdú. Presenta unes
condicions excepcionals per ser objecte d'un estudi exhaustiu i una adequació d'aquest per a la visita pública. L'excavació del poblat ibèric dels Estinclells es troba dins d'un projecte de recerca global del territori de l'Urgell i comarques veïnes. Actualment s’han iniciat els treballs a la vil·la romana situada a la falda meridional del jaciment ibèric.
L'evidència arqueològica marca per als Estinclells una sola fase d'ocupació amortitzada a finals del segle III aC. Tot plegat presenta un abandonament força coherent i homogeni ben datable a l'entorn del 200 aC, en relació als esdeveniments històrics relacionats amb la Segona Guerra Púnica. Es documenten nivells d'incendis en quatre de les cases que conformen el poblat, obeint segurament a saquejos puntuals segurament provocats posteriorment (possiblement durant època romana), tot i que la majoria de recintes semblen abandonats intencionalment, això es dedueix per la poca presència d’objectes i pels tapiats intencionals que es troben en algunes de les portes de les cases i de la pròpia porta del poblat.
La fortalesa dels Estinclells està formada bàsicament per un seguit d'elements defensius, fossar i muralla, una bateria de cases de diferents superfícies i una bassa disposades entorn a un carrer empedrat.
Més informació: Oficina de Turisme de Verdú, tel. 973 347 216
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VERDÚ
L'Església de Verdú està dedicada a Santa Maria, encara que originàriament n'hi havia una altra dedicada a Sant Nicolau de Bari. L'actual església es pot datar cap a finals del segle XIII, per l'austeritat pròpia de l'ordre del Cister. Constava d'una única nau, però el creixement de la població va provocar la progressiva ampliació. El primer retaule que presidia l'altar es va encomanar a Jaume Ferrer, un dels pintors amb més renom a les terres de Lleida en aquella època. Avui en dia aquell retaule es conserva al Museu Episcopal de Vic.
L'església d'acord amb les necessitats de la població es va anar ampliant, acabant sent una església amb tres naus cobertes, la central amb volta de canó apuntada i les dues laterals amb volta de creueria, donant testimoni de l'època en què van realitzar-la.
D'una època posterior és la talla de la Purissíma, d'estil barroc realitzada per Agustí Pujol entre l'any 1623-1626. A destacar també l'absidiola de la nau dreta del temple dedicada a Sant Flavià. Verdú n'obtingué les relíquies, i durant la Guerra Civil va desaparèixer el retaule. A mà esquerre també hi ha làpida de consagració feta l'any 1586 per l'arquebisbe Joan Terés, fill de la vila.
A destacar també hi ha la imatge del Crist, la imatge més antiga, més preuada i de més veneració a Verdú. Datada a finals del segle XIII- XIV, que Verdú implora en temps de secades i epidèmies.
Cal esmentar les actuals pintures que decoren l'altar, obra del pintor targarí Jaume Minguell, executades entre 1955-56.
AJUNTAMENT
L’edifici pertany al segle XVIII i és d’estil barroc classicista. Es creu però, que l’any 1549 la casa ja 
complia les funcions municipals. És un edifici noble de pedra vista amb llindes i cantoneres de pedra tallada. La seva porta d’accés és definida per un arc i coronada per l’escut de la vila. Al soterrani hi ha havia una presó, actualment s’hi fan exposicions de pintura i ceràmica d’artistes locals.
TORRE DEL CASTELL DE VERDÚ
L'element més destacat de la fortificació és la torre del Castell, amb 25 metres d'alçada que es converteix en un magnífic mirador de l'Urgell i tota la Vall del Corb.
Al seu interior s'hi conserven uns esgrafiats a la pedra que donen testimoni que hi hagut vida, probablement en diferents èpoques històriques.
MUSEU D'ARQUEOLOGIA. COL·LECCIÓ RAMON BOLEDA
La primera llavor del Museu d'Arqueologia de Verdú es posà l'any 1935, quan Ramon Boleda juntament amb el seu oncle van exposar en una sala del Santuari de Sant Pere Claver, les peces trobades. La Guerra Civil va malmetre tot aquell llegat.
Passada la Guerra Civil, Ramon Boleda va iniciar una tasca arqueològica molt fecunda, essent nomenat Delegat d'Excavacions arqueològiques el 10 de desembre de 1957. L'any 1976 va publicar la Carta Arqueològica de les conques dels rius Corb, Sió i Ondara. L'any 1980 es va crear un nou espai expositiu per mostrar el material arqueològic a la seu de "la Caixa", però va esdevenir un projecte temporal, que no va perdurar.
El dia 2 de maig de 2004 i amb motiu de la celebració de la Festa del Silló i Fira de Ceràmica s'obre el Museu d'arqueologia. Col·lecció R. Boleda ubicat a l'Antic Hospital, amb la voluntat que esdevingués una exposició permanent.
Finalment el 25 de gener de 2020, s'inaugurà la nova ubicació del Museu Arqueològic. Col·lecció Ramon Boleda a la Sala Sant Bernat del Castell de Verdú. Boleda, fou un gran apassionat de l'arqueologia i de la història del seu poble.
L'exposició mostra les peces arqueològiques més destacables que Boleda va anar trobant durant anys en els diversos jaciments del terme, d'altres municipis de l'Urgell i comarques veïnes. Boleda fou un home vinculat al territori. Entre tots els jaciments catalogats per Boleda en destaquen tres; el Molí de l'Espígol, el Pla de les Tenalles i Els Estinclells, de Verdú.
Al Museu Arqueològic Ramon Boleda s'hi poden veure peces del paleolític, Neolític, Edat de Bronze, Edat de Ferro, època ibera i romana, tot establint diferents blocs que mostren la varietat d'èpoques, jaciments i localitzacions.
Per visitar la col·lecció s'ha de reservar a l'Oficina de Turisme de Verdú, al telèfon 973 34 72 16 o bé a turisme@verdu.cat
PLAÇA MAJOR
Està voltada de grans cases edificades entre els segles XVII i XVIII, per exemple cal Gabarró o cal Salat. Donant el tomb a la plaça hi ha uns porxos amb bigues de fusta. Al centre de la plaça hi ha una font que fou construïda per celebrar la portada d’aigües a Verdú l’any 1899.
CASA DE SANT PERE CLAVER
El fill més destacat de Verdú és Sant Pere Claver. Va néixer el 1580 a Verdú i morí el 1654 a Cartagena d’Índies. Jesuïta i missioner exercí el seu apostolat al port de Cartagena d’Índies, centre de comerç d’esclaus negres. Fou canonitzat a Lleó el 1888. És patró de Colòmbia, de les missions africanes i d’un gran nombre d’institucions religioses i socials. A Verdú es conserva la partida de baptisme, la pica on fou batejat i part de la casa on va néixer.
Hi ha un Santuari dedicat a ell, i també la casa on va néixer que actualment és un Refugi per als pelegrins que realitzen el Camí Ignasià.
FONT DE SANTA MAGDALENA
Espai a l’aire lliure on s’hi celebren aplecs i festes. Hi ha bancs per seure, una font i un lloc per fer-hi carn a la brasa.
Ceràmica
"Càntir o Selló, és senyal de bon festejador" ( Segarra, Urgell)
La ceràmica negra de Verdú és una marca de qualitat artesana per la comarca de l'Urgell i per la plana de Lleida en general. Així les formes i el color ens porten a èpoques anteriors, almenys fins l'època medieval, quan l'aigua era un element que necessitava dels càntirs, cantiretes, per anar a la font a cercar aigua i sillons de síndria, de moda, del segle XVII, ... i d'altres per al parament de la taula. Això era especialment important abans de l'aparició de l'aigua corrent i de les neveres. A cada entrada de les cases de pagès hi havia un estri de ceràmica negra ple d'aigua fresca, on el caminant podia refrescar la gola després d'una jornada de treball al tros o de camí. La forma més clàssica era beure a galet, beure fent caure a la boca el raig de líquid que surt pel broc prim d'un atuell, era agafant el càntir o silló per la nansa i deixar que la gargamella s'omplís d'aigua amb el soroll característic de l'aigua entrant a la boca. Per tal de fer l'aigua més bona hi havia fórmules com afegir-hi una mica d'anís a les parets de la ceràmica i posar unes fulles de menta a la part del broc per tal que no hientressin insectes. Així venir a la vila de Verdú per visitar els tallers i obradors artesans especialitzats en la ceràmica tradicional, com per conèixer les noves creacions dels artistes que continuen investigant en altres tècniques ceràmiques del segle XXI. Verdú, una vila plena d'art ceràmic.
Rutes per fer a peu o en BTT
Tàrrega- Verdú- Tàrrega
Una planera excursió que transcorre per camps de cereals i uneix dos bonics pobles de la comarca de l'Urgell.
Verdú- Guimerà- Nalec- El Vilet- Sant Martí- Verdú
Ruta per la vall del corb, realitzada amb uns companys de Verdú als quals m'he unit, just al sortir de casa. Es un cami molt bonic, per la zona de la vall del corb desde Guimerà fins a Sant Martí, perfecte per veure els diferents paisatges de la zona, i la tornada pel canal Segarra- Garrigues.
Camí Ignasià (Etapa 23) Palau d'Anglesola - Verdú
Des del Palau d’Anglesola el camí discorre paral·lel al Canal d’Urgell, una gran obra d’enginyeria hidràulica construïda al segle XIX. Després de travessar els termes municipals de Castellnou de Seana i Bellpuig, on es pot visitar el convent franciscà de Sant Bartomeu construït al segle XVI. En destaca el claustre d’estil gòtic florit, amb elements renaixentistes i capitells plens de filigranes. Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1985. Finalment s’arriba a Verdú,pel costat de l’església de Sant Miquel dóna la benvinguda als pelegrins, finalment s'arriba al Santuari de Sant Pere Claver, casa natal del sant jesuïta català.
Camí Ignasià (Etapa 24). Verdú - Cervera
Aquesta etapa uneix Verdú, Tàrrega i Cervera, tres poblacions riques en patrimoni històric. Verdú pot presumir de Castell, de l’Església Parroquial de Santa Maria, de tallers de ceràmica negra i de ser la vila natal de Pere Claver, cèlebre jesuïta missioner. A Tàrrega és un plaer recórrer el centre històric, veure el campanar i el Palau dels Marquesos de la Floresta. Finalment, a Cervera és imprescindible visitar l’església de Santa Maria, la muralla, la Paeria i la Universitat, construïda al segle XVIII. En destaca la façana d’estil barroc, els tres patis interiors i el paranimf.
On menjar?
Bar La Graella
- Adreça: Plaça Major, 18
- Telèfon: 973.34.70.93
Bar- Restaurant La Muralla
- Adreça: C. Firal Pere III, 75
- Telèfon: 973.34.71.36
Bar El Terrisser
- Adreça: C. Jesús, 2
- Telèfon: 973.34.70.94
On dormir?
INFORMACIÓ:
ALLOTJAMENT RURAL CA N'ALEIX:
- Places: 8
- Adreça: Carrer Arquebisbe Terés, 10
- Població:25340 Verdú
- Telèfon: 678.640.343
- A/e: info@canaleix.es
- Web:https://canaleix.es/ca/p/benvingut-1
ALLOTJAMENT RURAL L'ERA DE CAN ROGER:
- Places: 8
- Adreça: Carrer Sant Miquel, 34
- Població: 25340 Verdú
- Telèfon:678.640.343
- A/e: info@canroger.es
- Web: https://canaleix.es/ca/p/benvingut-1
REFUGI DE PELEGRINS SANT PERE CLAVER:
- Places:30
- Adreça: Carrer Sant Pere Claver, 30
- Població: 25340 Verdú
- Telèfon:616.89.36.02
- A/e: refugipelegrinsverdu@gmail.com
- Web:http://pereclaver.jesuites.net/refugi-pelegrins/
ZONA APARCAMENT AUTOCARAVANES
- Places: 5 autocaravanes
- Adreça: C. Escoles, s/n. Zona instal·lacions esportives
- Telèfon: 973 347 007
Fires i Festes
Festa Major en honor a Sant Pere Claver
La Festa Major es celebra el cap de setmana més proper al 9 de setembre, dia de Sant Pere Claver.
Els pròxims dies celebrarem la Festa Major en honor a Sant Pere Claver.
Gaudiu de les activitats que s'han programat!
Dissabte, 7 de setembre
* 13h Volteig de campanes
Diumenge, 8 de setembre
* 11.30h Inauguració exposició: Dones Rurals. Dones de Lleida
* 12.30h XXXIV Festival Orgues de Ponent i del Pirineu 2024
* 18h Animació infantil amb Albert Show
* 19h Inauguració exposició: Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya
* 20.30h Missa al Santuari de Sant Pere Claver i processó de la relíquia amb les torxes fins a la Parròquia.
Dilluns, 9 de setembre
Festivitat de Sant Pere Claver
* 11h Missa solemne a la Parròquia i retorn de la relíquia al santuari
* 13h Ballada de sardanes amb Cobla Tàrrega
* 19h Ball de tarda amb Trio Panama
Dimarts, 10 de setembre
* 21.30h Sopar (cadascú es porta el seu)
* 23.30h Ballada de sardanes
* 24h Hissada de la senyera a la torre del Castell
Festa de la Verema i el Vi de Verdú
Verdú es prepara per viure una edició molt especial de la Festa de la Verema i el Vi, és l'esdeveniment més important de la vila.
La Festa de la Verema i el Vi de Verdú, que es celebrarà els dies 21 i 22 de setembre, és la festa que promociona els vins de la zona, amb una Mostra de Vi en la que hi ha els cellers de la DO Costers del Segre, alhora que també manté les tradicions i la història agrícola de la vila.
Festa Major d'Hivern en honor a Sant Flavià i el Sant Crist
Durant l'últim cap de setmana de gener té lloc a Verdú la Festa Major, en honor del patró, Sant Flavià i el sant Crist. Es duen a terme diferents actes en els que hi sou tots convidats!
Els pròxims 26, 27 i 28 de gener Verdú celebrarà la Festa Major d'hivern dedicada a Sant Flavià i el Sant Crist.
Aplec a la Font de Santa Magdalena
Cada 1 de maig entre els verdunins i verdunines celebren el tradicional Aplec a la Font de Santa Magdalena
Enguany, i després de dos anys d'aturada per la pandèmia Verdú recupera el tradicional Aplec a la Font de Santa Magdalena.
CAMÍ IGNASIÀ
La Ignasiana BTT és un itinerari en BTT d'uns 115 quilòmetres seguint les tres últimes etapes del Camí Ignasià de Verdú a Manresa. Pròxima edició, dissabte 23 de setembre de 2023
Seguint les etapes del Camí Ignasià a Catalunya, el joc explica la vida i transformació d'Ignasi de Loiola.